diumenge, 19 de desembre del 2010

D'un dia per l'altre


Veig a la tele que TV3 dedica aquest any la seva Marató Solidària a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Potser semblaré un inculte dient això, però el primer que em passa pel cap és dir "i què és aquesta malaltia?". Ho vaig preguntar a la mare que em va parir i m'ho va explicar, però jo en volia saber més, i és que m'agrada saber les coses per molt dures que pugin ser. Llavors veig a la tele que la mateixa cadena prepara un reportatge sobre persones que porten cadira de rodes, explicant les seves vivències, la seva resposta a la discapacitat, la seva vida diària, els seus sentiments. Llavors em poso a pensar... I arribo a una conclusió no massa sofisticada, però amb la que puc aprendre moltes coses i desenvolupar l'empatia que puc tenir de cara als altres: Aquest reportatge s'ha de veure. La mama diu que sí. Tot correcte.

Dijous, 22:00h: ja em trobo preparat per mirar el reportatge, que dura una hora aproximadament. Hi ha un reportatge a fons sobre un noi jove que fa poc que ha tingut un accident de trànsit. Es veu com s'esforça a l'Institut Guttman, com el deixa i com s'enfronta a un gran repte: la seva nova vida quotidiana (les obres que fan a casa per fer-la accessible, com ho afronta amb parella, com es treu el carnet de conduir...). I així fins a un any de seguiment de la seva vida, les seves reaccions i la seva implicació demostren que és un noi valent i fort.

Alhora, anaven tractant diferents temes (amor, sexe, relacions amb els fills, la reacció dels companys de feina i dels familiars, el canvi d'estil de vida...). Aquests temes els comenten altres lesionats medul·lars recordant quant els va costar superar-ho psicològicament per culpa de la frase: "ja no podré tornar a...". Però al final tots se n'han adonat que és millor intentar buscar solucions i, tal com ho va dir un d'ells: "no menjar-se el coco".

Evidentment, a mi se'm passa pel cap una reflexió aterradora: "I si em passés a mi...?". Començant per anar a l'institut, a moure'm per Mataró, per Barcelona, pel món... per les dificultats diàries, perquè sé que hi ha gent molt dolenta en aquest món. Però... i a mi què! Hem de tenir ben clar que hi ha un dret i deure que diu que tots som iguals i que ens hem de respectar i estimar sense discriminacions de cap tipus siguem com siguem!

Així doncs, estic molt content de que avui, diumenge 19 de desembre, es faci una iniciativa com La Marató, la qual li dono tot el meu suport! Bona setmana!

divendres, 3 de desembre del 2010

Uns millor que d'altres

Bé, com ja deveu saber, últimament el panorama d'actualitat està un xic regirat...
Començant per el tema de les eleccions, continuant amb el Barça-Madrid i els seus derivats i acabant amb el tema de la solidaritat, la qual espero que la crisi no l'afecti. Així doncs, com que hi ha tants temes, millor ordenem-ho:

Post-eleccions 
Després de la baixada triomfal del PSC a les eleccions, el senyor Montilla s'ha negat a ser el cap de l'oposició i el millor que se li ha acudit és sortir pitant. Aquí, senyor Montilla: cagada pastoret! Un bon socialista que diu defensar el seu partit i el seu país és en els pitjors moments quan hi ha de ser, quan ha de sortir en nom dels socialistes i dels que defensen les seves idees. A més a més, sense tenir el valor de renunciar al seu escó en el moment que va anunciar que no es presentaria al següent congrés del partit. Ho sento, però aquí el senyor Montilla, com a socialista i catalanista tal i com es defineix, crec que no ha actuat bé, encara que no he estat en cap moment a favor de la seva candidatura. Com a no-guanyador de les eleccions, el seu deure era donar fe als que van confiar amb ell el diumenge passat i defensar-los. Sense ser com el PP a tot arreu (criticant a tothom), però sí recolzar al govern de Mas quan calgui i aconsellar, donar opinió i suggerir quan no n'estigui d'acord. Ho repeteixo, senyor Montilla, vostè m'ha fallat.

Per alta banda, els socialistes de debò (que n'hi ha de ben pocs últimament, almenys, dels que manen) ja han demanat grup parlamentari propi del PSC al Congrés dels diputats, un grup parlamentari que el PSC ja va tenir i que els Iceta & Co es van encarregar de destruir. Perquè us feu una idea, avui en dia el PSC forma part del grup parlamentari del PSOE, del qual els socialistes de debò (que en són molts, però no els deixen manar) no se'n senten identificats. Aquí, l'Ernest Maragall, l'Antoni Castells i la Marina Geli crec que han estat molt encertats.
I és que el PSC i el PSOE cada dia són més diferents encara que els que manen volen que sigui al revés i fan tot el possible perquè així ho sigui.
El PSC és un partit català i catalanista, per molt que no es vulgui. I és que el millor és que ells es defineixen així. Llavors, què coi hi fa un partit catalanista en un partit cada dia més de centre? Jo no ho se.

I tot això que us dic, es pot resumir perfectament en una frase de Maragall que he trobat a eldebat.cat:
"el PSC ha passat de ser la punta de llança de la renovació política, del salt endavant de l'autogovern i de la modernització reformadora de la societat catalana a ser víctima propiciatòria"
Així doncs, tampoc estaria gens malament que els catalanistes del PSC tinguessin tan de pes polític com tenen avui en dia el sector espanyolista del partit i d'altres a les llistes catalanes i, atenció, a les mataronines també. Tot i que el que seria just és que a Catalunya, el catalanisme fos preferent a l'espanyolisme.

 El chorreo
Impresionante, apocalíptico! Marivilloso, espectacular, me he emocionao al verlo!
La veritat és que hi ha moltes frases de l'APM? que podria utilitzar per definir el partit del Barça contra un tal Madrid que crec que juga a tercera regional (o almenys això em va semblar).
No tinc prou espai per definir-ho tot, així que només us deixaré amb un muntatge fet per mi.

La Marató de TV3 2010


Un any més, la Fundació La Marató de TV3 posa en marxa el que ja és un clàssic: La Marató. Aquest any dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Crec que una manera de posar el meu granet de sorra és posant publicitat d'aquest programa solidari, del qual ja podem participar trucant al 905 11 50 50 o si voleu tenir més informació per saber com col·laborar a diferents llocs del territori català i de diferents maneres a: www.tv3.cat/lamarato. Aquest any ja han anunciat un gran èxit d'activitats i participació amb més de 1.000 activitats arreu de Catalunya. Seguint la moda actual, faran un flash-mob.
A més a més, aquí us deixo el programa d'activitats per la Marató al Maresme: http://www.tv3.cat/marato/activitats/maresme/ 

Per acabar, m'agradaria deixar ben clar que per tota la informació donada m'he preocupat d'estar informat correctament a través d'informacions que he llegit a diaris digitals, he vist als telenotícies i d'altres fonts d'informació. Si algú té algun problema amb la meva opinió, m'agradaria que m'ho fes arribar amb tot el respecte possible, tal i com jo he tractat els tres temes dels quals he parlat.
Moltes gràcies. 6marti@gmail.com

diumenge, 28 de novembre del 2010

El "dia de"

Avui, diumenge 28 de novembre de 2010, és dia d'eleccions al Parlament de Catalunya. Unes eleccions que han tingut, segurament, la campanya més patètica en la història del nostre país. Entre els orgasmes del PSC, l'Alicia Sánchez-Camacho matant inmigrants en un videojoc, la Carmen de Mairena a les llistes, en Laporta amb tot el follón que porta a sobre i en Puigcercós quedant-se a gust criticant a tothom... no sé ben bé a on anem.
Avui, després de dues setmanes de campanya electoral, he obert totes les cartes de propaganda i, sincerament, no m'ha convençut cap partit. Per sort, no m'hauré de posar a pensar-ho, perquè encara no tinc l'honor d'anar a votar.
Tríptics de propaganda electoral.
Tot i així, aquesta és la idea que m'ha quedat de cada partit:

  • CiU: Expliquen els temes per sobre, per no mullar-se i intentar agradar a tothom. Però en general, no diuen res en el seu tríptic.
  • PSC: Tampoc es mullen massa per intentar aconseguir més vots, ja que els sondejos que ha publicat avui El Periòdic d'Andorra no els deixarien massa bé. A més a més, ja que, en teoria, no hi haurà tripartit, d'algun lloc hauran de treure els vots.
  • ERC: Ja que també s'ha anunciat una possible i considerable baixada en aquest partit, aquests han optat per defensar la independència de Catalunya i els drets dels treballadors i immigrants.
  • ICV-EUA: És un partit que pujaria en vots avui i ho fan amb un missatge que et deixa completament indiferent, igual que el seu candidat: Solucions d'esquerres. S'haurien de posar les piles!
  • PP: A Catalunya no obtenen pas masses vots i si pensessin una mica veurien que si fan la campanya només en castellà, no els sortirà massa millor. Per tant, opten per solucionar la crisi posant-se en contra del PSC-PSOE.
  • C's: Opten també per posar-se en contra de ZP i Montilla per agafar votants.
  • SCI: Es posen totalment contra Espanya posant unes dades que, suposadament i només suposadament són reals, com per exemple que cada català paga 3.000€ l'any pels espanyols.
  • Reagrupament: És el mateix que SCI, només que no es volen mullar tant.
  • PxC: Intenten agafar vots posant-se en contra dels immigrants, dient que ens roben, delinqueixen contra els catalans i que fan perdre el temps educatiu dels infants catalans. La jugada els pot sortir bé, ja que a Vic s'ha format molt follón amb el tema dels immigrants i el burka.
Bé, amb tot aquest panorama no m'estranya que la participació hagi baixat:
Dades 13:00h (3cat24.cat):

 Dades de les 18:00h (3cat24.cat):



La participació ha pujat a tot arreu comparat amb el 2006.
On es vota més és a les comarques de Girona.
On es vota menys és a la Vall d'Aran.
Evolució participació

Sondeig TV3 (20:00h):


diumenge, 7 de novembre del 2010

Dia de visita, dia d'opinions

El Papa Benet XVI està de visita per la Península Ibèrica i avui passa per Barcelona. Ahir va ser rebut per tots els manda-más d'aquest país i a tots els canals no parlen d'altra cosa. És més, avui a TV3, sis hores de la visita del papa! Ja em diràs qui pot aguantar tal cosa! Sempre comento des del respecte, i no penso fer cap excepció, és més, millor no faig comentaris de la visita del Papa i encara menys de les "perles" que ha deixat anar durant aquests tres dies. Jo no diré res més, mireu-ho vosaltres mateixos/es:
VIDEOTECA:

Vídeo de la manifestació de gais i lesbianes avui a Barcelona contra les paraules del papa.
Manifestacions a Santiago i Barcelona en contra de la visita de Benet XVI.

ÀLBUM DE FOTOS:
A Montserrat, s'han desplegat pancartes contràries a la visita. (Foto: ACN)
Foto a Montserrat conta la visita del Papa. 3cat24.cat

Una parella d'activistes homosexuals es besen davant del Museu Diocesà.
Manifestació de més d'un centenar de persones d'un col·lectiu de gais i lesbianes avui a Barcelona.(3cat24.cat)

Els Mossos tallen la Via Laietana per la manifestació de la CGT
Manifestació a Barcelona, avui al matí. ElPeriódico.cat

Però el papa no ha seduït tothom. Diversos veïns de la Sagrada Família hi han mostrat el seu rebuig.
Cartells de protesta contra la visita del Papa arreu de Catalunya. 3cat24.cat

RETALLS DE PREMSA...
DECORACIONS DE PROTESTA:
Encapçalament d'"El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir" durant les dues últimes setmanes.

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Una de llibres...

HE LLEGIT...

Retrum, quan érem morts. Francesc Miralles. Estrella Polar. 2009.
Mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo. Educació 62. 1974.
ESTIC LLEGINT...
La Ratonera. Agatha Christie. Vicens Vives. 1952.

ESTIC COMENÇANT...


Bel: Amor més enllà de la mort. Care Santos. Editorial Cruïlla. 2009.
--------------------------------------
FOTO-PROTESTA:
També haureu pogut comprovar a la capçalera del bloc un petit cartell de protesta.
Perquè jo, NO L'ESPERO!

dijous, 7 d’octubre del 2010

Un pas solidari




El passat 26 de setembre es va celebrar a Mataró un dels events solidaris més importants que es fan a Mataró: la tercera edició del Mataró camina per l'Alzheimer.
Més de 3.000 persones van ser les encarregades de deixar clar que la solidaritat és, segurament, el valor més important que existeix. Cadascú va aportar el seu granet de sorra caminant, més o menys, més ràpid o més lent, el fet més important és l'aportació solidària que va fer cada caminaire i les donacions anònimes a part. Gràcies un cop més a tots/es els/les participants.

Però aquesta caminada no es podria haver celebrat sense l'ajuda de molts voluntaris i organitzadors:
Organitzadors que des del principi van trencar-se el cap per decidir el què, com, qui, quan, on...
Voluntaris que es van encarregar de penjar cartells i pancartes, de portar fulls informatius i d'inscripció a locals, de salvar a l'INTERSPORT del col·lapse total, d'inscriure a gent a diferents punts i a la plaça Santa Anna, de marcar el recorregut, de preparar els obsequis...

Tot això i molt més és només el que es va fer abans de la caminada. Però el dia de la veritat la feina es va multiplicar per mil:
Gent que, des de les sis del matí estava fent entrepans a Sant Miquel de Mata, d'altres preparant el punt de sortida i inscrivint gent el propi dia de la caminada, preparar "el xou" del final del recorregut, preparar l'aigua... Vaja, encarregar-se de que tot anés com la seda.


La mare que em va parir i jo també vam fer de voluntaris: ella venent cava i vendre al bar (un èxit, per cert) i jo em vaig encarregar d'ajudar a inscriure gent a l'INTERSPORT de La Riera al costat d'unes dependentes molt simpàtiques que van fer tot el possible perquè m'hi trobés a gust. Allà vaig acabar fins als pebrotets de si les talles eren grans o petites, si calia posar el correu electrònic... però no m'enfado perquè sé que la gent s'inscriu amb molt bona fe. El dia de la caminada em vaig encarregar d'un telèfon que no parava de sonar i d'ajudar a en Toni, una gran persona que he pogut comprovar que té una gran paciència i una persona amb ganes de treballar, de que tot vagi bé, un home, sincerament, digne d'admirar. Junts dins d'un cotxe, vam anar amunt i avall comprovant que tot anés bé (els voluntaris als seus llocs, que a ningú li falti res, ni tan sols l'esmorzar pels voluntaris i voluntàries), també de recollir taules, cadires, brossa... Una feinada! Però amb una molt bona companyia!

Una feinada que va valer la pena. Almenys jo em sento molt satisfet de com ha anat tot. I la cosa encara no queda aquí. La meva mare i jo hem d'entrar les dades de 3.000 bones persones. Però ho farem orgullosos i contents d'estar col·laborant amb tantes persones per un mateix fi solidari.


Des d'aquí vull agrair a tots i totes els i les voluntaris i voluntàries que van ajudar, a tothom que va assistir a la caminada i/o va aportar alguna cosa per la causa, i, especialment, a en Joan Antoni Ciller (que ha treballat com un xino per aquesta caminada i ha demostrat ser una gran persona), a en Toni (al qui vaig intentar ajudar tan com vaig poder i que espero poder col·laborar al seu costat a la quarta edició), i a la Glòria i l'Evarist, que casi cada dia van fer la ruta del bacalao per les inscripcions i van ajudar a inscriure gent amb mi i a la mare que em va parir per ensenyar-me que ser solidari és molt gratificant i pot ser genial coneixent gent solidària i aprenent dels que t'envolten. Gràcies a tots i totes!

ETIQUETES:

(Fer clcik sobre la imatge per veure tots
els escrits de: SOLIDARITAT)

Un pas solidari, per Martí B.T.

divendres, 10 de setembre del 2010

Nou curs, noves maneres


He de dir que la professora del cabell negre, va arribar a tal punt que una mica més me'n vaig als estudis de TV3 i li dic quatre coses ben dites.

Aquest curs serà recordat per moltes coses, però també des de molts punts de vista. Serà el curs en el que es posarà en marxa el pla 1x1, es dels ordinadors. Per alguns el curs de l'avanç tecnològic, per d'altres, la cagada del segle o una manera d'enterrar l'educació 'de sempre', la "cultural". Jo el que de moment dic és que som molt afortunats, però de moment ni he vist el portàtil ni tampoc les llicències... l'únic que he presenciat són molts comentaris i especulacions. Hauria de fer un any que jo i molts alumnes més hauriem d'haver començat aquest projecte, durant aquest temps, el que han fet és anar-nos dient: d'aquí a poc... i ara ja em diuen que a mitjans d'octubre. Mireu, aquesta gent no sé molt bé de què van. Jo no entenc per què justament la marca Toshiba a tot Catalunya ha de ser "l'adequada" per tothom. I és que resulta que ha de ser d'una marca concreta i d'un model concret, quant quasi bé tothom a Catalunya té un portàtil a prop.
Per acabar de tocar els pebrotets, resulta que el meu estimat professorat té dret a triar els llibres per matèries, és a dir, que cada professor pot decidir el llibre que vol de l'editorial que vol (recordem que quan parlo de llibres em refereixo a llicències per poder-los utilitzar a través d'un ordinador). Això suposa que, tinc un professor que vol un llibre de l'editorial Macmillan, un altre el vol de l'editorial La Galera Text i tota la resta (els que deuen saber què suposa gastar-se una burrada pel material escolar) han triat l'editorial Santillana. D'aquests últims, molts ho han fet per "solidaritzar-se" amb les famílies, i no els agrada l'edició del llibre. Resumint, que, per pebrots, a casa haurem de pagar tres llicències. I sí, és cert que és més barat, però també en són ganes...

En definitiva, el que vull dir amb tot aquest text, és que ja era hora de que els portàtils arribessin als instituts, encara que de moment m'hauré d'esperar encara més. I que la meva esquena i la de 1.241.958 alumnes més a Catalunya, és cert que agrairà el fet de no haver de carregar amb els llibres, les llibretes i d'altres, sinó que només amb les llibretes i el portàtil. Però també vull dir que, per culpa de les presses, un cop més, les aules no estan preparades i els portàtils encara no arriben, ja que en falten centenars a diferents centres. I ja és fort que això passi a la quarta tanda d'implantada d'aquest pla. I els professors, que de morro no els hi falta, podrien dedicar cinc minuts més en aquestes reunions que diuen fer, aquestes reunions que després (i està demostrat amb tot això), no serveixen per res, ja que resulta que, dels 11 professors que tinc, ningú no en sap res.


Per acabar, vull remarcar que crec que la setmana blanca és una tocada de pebrots pels pares (i pels senyors professors que hauran de treballar, i no em fan cap pena), però alhora crec que als estudiants ens va molt bé que la setmana del 28 de febrer al 4 de març més caps de setmana sigui festa, ja que aquelles alçades són les pitjors del curs. També crec que ens hauriem d'acostumar més al sistema d'horaris europeus, tot i que em fa pensar una mica l'opinió d'una espectadora d'Els Matins de TV3* que deia per telèfon que és cert que aquí ens agrada aprofitar l'estiu, ja que nosaltres tenim un millor clima i més hores de sol que la resta de països europeus. Crec que els centres educatius de primària i d'educació infantil s'haurien d'implicar més en crear activitats extraescolars amb monitors.

Ja veieu que el curs ve calentet, aquí i a tot arreu, però necessitava desfogar-me després de sentir tantes tonteries en general.


Vull desitjar a totes les lectores i a tots els lectors del meu bloc, una feliç diada. I a més a més, afirmar que no estic conforme amb la sentència del Tribunal Constitucional amb l'estatut.


Visca el Barça, visca Catalunya, i visca la mare que em va parir!
Web en Català


=>UN ALTRE VÍDEO: http://www.tv3.cat/videos/3074850/Estem-preparats-per-al-nou-curs-escolar

dilluns, 6 de setembre del 2010

Nou format del bloc

Degut a diferents comentaris de lectors i lectores que els agraeixo que m'ho hagin dit, El bloc d'en Martí i la mare que el va parir ha adoptat una nova imatge. El lila és el color que domina, juntament amb una franja ratllada amb colors vius: taronja, groc, vermell i rosa. El verd segueix al bloc amb el títol del bloc i per les etiquetes, que ara apareixeran amb una petita imatge més visuals a partir dels nous escrits. Espero que us agradi!
Imatge de "proper escrit"
Imatge de "etiquetes"

dimecres, 1 de setembre del 2010

SOLIDARITZA'T!!!

COMENCEN LES INSCRIPCIONS PER LA III MATARÓ CAMINA PER L'ALZHEIMER!!!

INSCRIVIU-VOS-HI, SIGUEU SOLIDARIS PER 7€ I PASSEU UN GRAN DIA PER MATARÓ!!!

+INFORMACIÓ:
www.caminaperlalzheimer.com


Punts d'incripció:
Botiga INTERSPORT:
Ronda Barceló, 43

Botiga INTERSPORT:
Av. Jaume Recoder, 17
Botiga INTERSPORT:

La Riera, 79
Centre Natació Mataró:
Passeig del Callao S/N
Centre Social de Vista Alegre
Vocalia Dones Vista Alegre
Oficina Associació Malalts de l'Alzheimer
C/ Sant Pelegrí, 3 1er
Col·lectiu de Teatre EPMA
Ronda Bellavista, 43


HORARIS: CONSULTAR WEB DE LA CAMINADA!

diumenge, 8 d’agost del 2010

Galícia... la vuitena maravella

Torre de Hércules, A Coruña.
Catedral de Santiago de Compostela.

Em llevo al matí, esmorzo, em rento les dents i em preparo per sortir al carrer. Sembla rutinari, fins al moment que surto al carrer i els 18ºC de temperatura em fan canviar d'opinió: no sóc a Mataró!
Segueixo els carrers relativament buits d'A Coruña dirigint-me a diferents llocs d'interès turístic (més plens) com la Torre de Hércules, el Milenium, el llarg passeig marítim el qual hem fet la mare que em va parir i servidor quasibé de punta a punta (8km), la Plaça de María Pita i altres carrers comercials. Església aquí, església allà. Si haguéssim entrat a totes elles, no hauríem pogut anar a fantàstics llocs com Santiago de Compostela (i la seva imponent catedral), Betanzos, un poble fantàstic i bonic i també A Coruña de dalt a baix.
Passant algunes tardes per ElCorteInglés, algun centre comercial més i carrers i places amb molt d'encant.
Ara toca disfrutar de Mataró, que tampoc està gens malament deixant de banda la calor que fa, (però recordem que no hi ha canvi climàtic perquè ho va dir el nostre "estimat" Aznar).

...són vacances.

Milenium. A Coruña.
L'Atlàntic.
Com podeu veure, estàvem fresquets. A Coruña.

dimecres, 28 de juliol del 2010

Santes vistes des d'una càmera de fotos

Les Santes al Carrer d'en Pujol

Tabalers/es del Drac


Els focs, vists des del balcó de casa.

Un any més, Les Santes, (aquest any Sel Setnas), han estat un esdeveniment important al mes de juliol de la majoria de mataronins i mataronines. 12.000 persones només al desvetllament bellugós